Realitat o Ficció?

Un estudi de les Universitat de Pàdua diu que els peixos de l’espècie Gambusia holbrooki saben contar, si més no fins a quatre. El professor Christian Agrillo ha afirmat, mitjançant els experiments de laboratori, que aquesta espècie distingeix el grup més nombrós de peixos quan el té davant.  

Aquest estudi revela que la decisió es produeix sempre que el peix solitari ha d’escollir entre grups de dos o tres membres i de tres o quatre. Tot i així, quan ha d’elegir entre grups de cinc o sis, el peix solitari no arriba a ser capaç de distingir quin dels dos és més gran. Ara bé, si la diferència dels dos grups de peixos és molt notable, com ara vuit o setze, el peix solitari  reconeix el grup més nombrós i s’hi afegeix. 

Així doncs, la conclusió que han estret els científics és que l’espècie Gambusia holbrooki sap contar fins a quatre i pensen que altres espècies de peixos també podrien fer el mateix. 

No és que em sembli impossible que els peixos sàpiguen contar, ara bé, pot ser no és la manera de dir-ho. És com per exemple les preguntes: els peixos parlen?… Bé, els peixos es comuniquen. Els peixos senten?… És clar que senten, però no tenen orelles. Pot ser el significat sigui el mateix? No ho sé, pot ser si, però afirmar que els peixos saben contar, trobo que és voler superposar una idea del món dels éssers humans en el món animal. Sense dubtar, que segurament els peixos tinguin un mecanisme que els hi permeti reconèixer els individus de bancs de peixos diferents, però no per això els peixos saben contar: 1, 2, 3, 4, 5…

Restriccions d’aigua per a tothom o només per uns quants?

Des de l’inici d’aquest mes de Febrer, les conques hidràuliques del Ter-Llobregat tenen les reserves d’aigua al 23%, la meitat què estaven fa un any , el 48%. Aquests fet ha provocat  que s’hagi iniciat la restricció d’aigua en els municipis que reben l’aigua d’aquestes dues conques. 

Aquestes xifres tant preocupants de les reserves d’aigua, han fet que s’iniciï la fase d’excepcionalitat 2 (Decret de Sequera 2007). Aquesta fase d’excepcionalitat 2 restringeix l’ús d’aigua per omplir piscines (tant públiques com privades), els reg de parcs i jardins, reducció del 45% de cabdal dels regs destinats als regadius de conreus.  

És evident que si hi ha un problema greu de sequera, com és el cas en el que ens trobem, s’han de buscar tot tipus de solucions per tal de poder minimitzar el consum d’aigua. Aquestes solucions no poden ser bones per tothom sinó, que algú els hi pregunti als pagesos, a gent del sector turístic: càmpings, hotels…sense poder oferir piscines, etc… De moment aquests sectors afectats per la restricció de l’aigua són una minoria, ara bé, si s’arriba a activar el pla d’emergència, no crec que la gran majoria pugui llegir una noticia del diari sobre la pèrdua d’aigua d’una canonada i es quedi com segurament avui molta gent s’hagi quedat.  

Ens trobem davant d’una canonada que està tenint pèrdues des de el 2003. Les xifres d’aquestes pèrdues són diferents, segons quina entitat dóna els valors, segons Medi Ambient, la pèrdua de la canonada és de  216.000 litres al dia (9.000 litres per hora), mentre que l’ajuntament de Badalona dóna la xifra de  432.000 litres diaris. Tots els organismes públics asseguren que s’està  treballant en el desdoblament d’aquesta canonada, ara bé, asseguren que fins al 2009, no es podrà iniciar la reparació d’aquesta canonada, una vegada ja estigui finalitzada l’obra de desdoblament. 

No dubto de la complexitat de l’obra, ara bé, com ens hem de sentir els ciutadans davant d’una noticia i una resolució del problema com la que es proposa?  És una restricció d’aigua a mitges, només per alguns sectors? Tots els sectors afectats actualment, respectaran les restriccions, o si més no , hi haurà algú que vigili que aquests segueixin la normativa?

Aus marines ? Nosaltres en diem rates de clavaguera

Actualment , la major part de les espècies estan en regressió per tot una sèrie de factors de molta anomenada avui dia, com : la contaminació, la reducció d’espais naturals, el canvi climàtic, l’activitat humana… Aquests factors, doncs, han provocat i estan provocant la regressió i extinció de moltes espècies, ara bé, sempre hi ha “l’excepció que confirma la regla”!

En el cas del Gavià argentat (Larus cachinnans), ens trobem davant d’una espècie en expansió. Aquesta espècie d’au marina és  una gran oportunista, ja que ha sabut adaptar-se a l’alta activitat humana i aprofitar els recursos que aquesta activitat genera amb gran quantitat: les escombraries.  Com a conseqüència d’aquest aprofitament de recursos humans per part dels gavians, s’ha produït un canvi important en aquesta espècies. De ser aus marines les quals només nidaven en illes i s’alimentaven de peixos, han passat a ser carronyaires que s’alimenten de les escombraries humanes, de coloms ferits… i ja són capaços de nidar sobre teulats d’edificis.  Com a ciutadana de l’Estartit, puc garantir que el Larus cachinnans s’ha convertit en un plaga sense control. Les illes Medes  juntament amb el Delta de l’ Ebre són les dues zones on hi ha les colònies més nombroses de gavià argenta a tot Catalunya.  Actualment a l’Estartit es pot veure una parella de gavians a dalt de cada edifici. Cada parella pondrà tres ous , dels quals sortiran tres polls. És llavors, quan realment els gavians es tornen agressius amb les persones, ja que es llencen a picotejar els caps i s’encaren a qualsevol per tal de protegir els seus polls. Val a dir, també, que no serà la primera ni la última vegada que he vist i he estomacat a un gavià que duia un gatet entre el seu bec, o algun colom ferit. Són realment aus aquests animals?? Des de l’Estartit no els considerem així, ja que si hi hagués un control poblacional d’aquesta espècie, segurament no haurien d’ocupar tant les taulades del poble. Cada any succeeix el mateix en època de cria, però creieu que l’ajuntament retira els ous dels nius? O si més no, busca alguna solució? Doncs no, cada any, cada parella de gavians torna al mateix lloc on posa el niu i cria 3 polls més i així any, rere any… Ara que inicien el període de reproducció, dormir per les nits comença a ser una mica impossible, ja que fan aquests crits meravellosos que mantenen a tot l’Estartit en dansa.             

 Només espero, tant pel bé d’aquestes pobres aus marines, com per el bé de l’Estartit i d’altres animals, que s’iniciï algun tipus de regulació poblacional ja que sinó la situació pot arribar a punts desastrosos.

Consumisme de les festes de Nadal : Pobres escamarlans….

S’ha fet tradició i costum, per les festes de Nadal, menjar escamarlans, gambes, llagostins, boques i fins i tot si hi ha sort llagostes!!La gent gaudeix d’aquests suculents i deliciosos animals sense segurament preguntar-se quan serà el dia que ja no en trobarem en el mar.Algú, però, si que s’ho va plantejar i va crear les anomenades piscifactories . Sota el meu parer les piscifactories són necessàries i segurament en el futur acabin sent els mars on anirem a pescar per poder menjar peix. Ara bé, el que no em sembla tant bé, són alguns mecanismes i sistemes que s’utilitzen en certs estadis de producció d’algunes espècies. Un exemple clar, és el dels escamarlans Nephrops norvegicus (Crustacea, Decapoda): Els escamarlans, com la major part dels animals, tenen un cicle reproductiu anual. La primera posta d’ous dels escamarlans s’inicia a l’estiu i la darrera posta es produeix cap a la tardor. Aquesta espècie, dons, té uns rangs de temperatura i un cicle estacional on es produeix la reproducció. Per tant si fem creure als nostres escamarlans que sempre és estiu o inici de tardor, aquests es reproduiran i posaran ous constantment. Per aconseguir aquest fantàstic fenomen tant rendible econòmicament per el criador d’escamarlans, només cal regular la temperatura de l’aigua on es tenen els escamarlans. Fins aquí no hi hauria cap problema, si no fos perquè la incidència de llum varia segons el cicle estacional, i per tant no hi ha la mateixa incidència a l’estiu, que a l’ hivern. Com solucionar aquest problema? Fàcil… tallant als ulls als escamarlans i deixar-los en els tancs mentre no paren de reproduir-se i posar ous.On anirem a parar utilitzant aquestes tècniques?? Fa anys es va iniciar la polèmica dels drets dels animals, però sempre els animals marins queden com una mica en segon terme. Molts defensors dels drets dels animals, asseguraran que no tinc  raó amb aquesta afirmació, però m’agradaria que la gent reflexionés sobre la següent pregunta: 

“ Si els peixos cridessin com un porc quan es degolla, podrien els pescadors tenir-los durant hores agonitzant a la coberta de la barca?”

La Salut dels Oceans

Únicament el 4% dels oceans es mantenen sense cap efecte de l’activitat humana (especialment les latituds més fredes de la Terra), mentre que el 40% poden estar considerats com greument afectats (especialment al mar del Nord, a les rodalies de Japó).Un grup d’investigadors nord-americans ha realitzat un estudi de tots els oceans, basant-se en l’anàlisi de 17 paràmetres vinculats a la mà de l’home, com : la pesca, els abocaments, el trànsit marítim, la pressió demogràfica, les espècies invasores.., i fins i tot l’escalfament de les aigües. Els resultats d’aquest estudi han permès saber i quantificar el numero d’impactes humans que afecten a cada zona d’estudi. Entre les regions més afectades es troben el mar del Carib (zona est), zones del Mediterrani, el mar de Bering, la costa est dels EUA,, el mar Roig i el golf pèrsic, tots ells amb 12 o més impactes quantificats dels 17 sotmesos a estudi.Pel que fa als tipus d’ecosistemes més afectats, s’han detectat les aigües costaneres en general, els esculls coral·lins, els manglars i les plataformes continentals. Esperem, doncs, que davant d’unes dades tant extremadament perilloses, s’iniciï una classificació per ordre de prioritat dels projectes de conservació marina de totes aquestes zones afectades i de mesures de prevenció i restrictives per totes aquelles zones encara no afectades, ja que actualment no hi ha cap zona del nostre planeta que sigui totalment verge.

Formentera: paradís d’europeus jubilats.

L’illa de Formentera és un destí idíl·lic per qui busca: contacte amb la natura, amants del mar, platges verges, excursions… Paradís idíl·lic, iniciant el camí cap a la seva pròpia extinció, ja que les injustícies i màfies  de la construcció desmesurada o il·legal, són presents a la illa.

A la zona nord  de Formentera (Ses illetes), un treballador de gairebé 50 anys es quedarà sense negoci (un petit bar a peu de platja) després de 20 anys, perquè s’ha decidit que aquest local esta situat massa a prop d’una zona protegida, tot i que el local és anterior a la llei de costes. En canvi, si viatges amb bicicleta cap a la zona sud de la illa, justament al Far de Barbaria , es pot observar ben bé la mig de la platja de Mitjorn dos hotels a peu de platja amb quatre plantes, més de 200 habitacions, complex esportiu, botigues…

No patim, però, aquests dos hotels esta protegits per la llei dels turistes alemanys jubilats, per aquest motiu, tots dos hotels podran continuar trencant el paisatge idíl·lic durant molts i molts anys, creant un paradís per gent de fora de l’illa.